Pozos, aljibe de la finca de Lo Reig, aljibe de Lo Vigo Viejo y aljibe de La Marquesa

 

A La Marquesa, Aljub amb volta de canó i cubeta de decantació. La seva existència està documentada a mitjan segle XVIII, coincidint amb l’establiment de colons; realitzats pels jesuïtes oriolans, propietaris de l’heretat, per garantir el proveïment d’aigua a aquest primer nucli de població, que va aconseguir la major entitat entre les grans hisendes del secà. L’emmagatzematge d’aigües va arribar amb si costoses tasques de preparació el terreny per aprofitar l’escorrentia natural de les aigües de pluja i canalitzar-les a través de les rambles cap al dipòsit excavat en el substrat sedimentari existent.

Presenta planta rectangular (13,50 m. X 4,30 m.) I coberta amb volta de mig canó de la qual sobresortia un coll del tipus capella, rematada per cúpula esfèrica, avui desapareguda igual que gran part de la volta. Els murs de maçoneria travada amb morter de calç es troben arrebossats de calç hidràulica, tant a l’interior com a l’exterior, presentant aquest últim restes d’estuc vermellós.

L’aigua d’avingudes es dirigia per una conducció oberta, fins a un pou decantador de planta circular, que connectava amb l’orifici d’entrada a través d’una petita canaleta.

Aljibe

L’aljub de Lo de Vigo Vell és un exponent de l’arquitectura de l’aigua tan típica en el secà del Baix Segura. Es tracta d’una construcció de morter de calç i pedra pinyol, rebocada de guix. L’edifici comprèn dues parts, una exterior rematada en capella de forma hexagonal, amb el brocal d’accés de pedra calcària grisa, procedent de la Serra d’Oriola; i una altra interior, constituïda per una cisterna rectangular coberta per volta de canó de 4 per 8 metres. Tot el conjunt es troba aïllat per un mur de 25 cm de gruix, rematat en forma roma. Amb el temps la manca d’ús ha acabat amb aquest tipus d’obra, emmarcada dins de la cultura de l’aigua, i que conforma una resta patrimonial necessari de conservar per a les generacions posteriors, davant els canvis tan extraordinaris esdevinguts en el secà.

L’aljub de Lo de Reig, emplaçat a la finca El de Reig, al costat dels altres esmentats anteriorment, ens reflecteixen la importància per als nostres avantpassats que ha tingut l’emmagatzematge de l’aigua. Aquest aljub és un exponent de l’arquitectura de l’aigua típica del Camp de Salinas, que pot datar-se al segle XVIII coincidint amb la posada en explotació de la finca pel seu propietari, el senyor José Reig i Corbí, a l’inici d’aquesta centúria.

Està format per un aljub de planta rectangular (35 m. X 6 m.) Excavat en el subsòl, l’obra de maçoneria i morter de calç presenta volta de mig canó, amb tres perforacions circulars a manera de respirador.

El sistema de recollida d’aigües de pluja es realitzava des del sector oest, a través de diverses canaletes que conflueixen en el rebedor, de planta circular i 5 m. de diàmetre que, al seu torn, comunicava amb l’entrada de la cisterna.

A uns deu metres d’aquest gran aljub es localitza un altre que emmagatzemava l’aigua d’aquell a partir d’un sobreeixidor. Aquest segon dipòsit és de planta circular, amb coberta de falsa cúpula.

 

Ubicación en el mapa

Share This