Pozos, aljibe de la finca de Lo Reig, aljibe de Lo Vigo Viejo y aljibe de La Marquesa

 

A La Marquesa, Aljub amb volta de canó i cubeta de decantació. La seva existència està documentada a mitjan segle XVIII, coincidint amb l’establiment de colons; realitzats pels jesuïtes oriolans, propietaris de l’heretat, per garantir el proveïment d’aigua a aquest primer nucli de població, que va aconseguir la major entitat entre les grans hisendes del secà. L’emmagatzematge d’aigües va arribar amb si costoses tasques de preparació el terreny per aprofitar l’escorrentia natural de les aigües de pluja i canalitzar-les a través de les rambles cap al dipòsit excavat en el substrat sedimentari existent.

Presenta planta rectangular (13,50 m. X 4,30 m.) I coberta amb volta de mig canó de la qual sobresortia un coll del tipus capella, rematada per cúpula esfèrica, avui desapareguda igual que gran part de la volta. Els murs de maçoneria travada amb morter de calç es troben arrebossats de calç hidràulica, tant a l’interior com a l’exterior, presentant aquest últim restes d’estuc vermellós.

L’aigua d’avingudes es dirigia per una conducció oberta, fins a un pou decantador de planta circular, que connectava amb l’orifici d’entrada a través d’una petita canaleta.

Aljibe

L’aljub de Lo de Vigo Vell és un exponent de l’arquitectura de l’aigua tan típica en el secà del Baix Segura. Es tracta d’una construcció de morter de calç i pedra pinyol, rebocada de guix. L’edifici comprèn dues parts, una exterior rematada en capella de forma hexagonal, amb el brocal d’accés de pedra calcària grisa, procedent de la Serra d’Oriola; i una altra interior, constituïda per una cisterna rectangular coberta per volta de canó de 4 per 8 metres. Tot el conjunt es troba aïllat per un mur de 25 cm de gruix, rematat en forma roma. Amb el temps la manca d’ús ha acabat amb aquest tipus d’obra, emmarcada dins de la cultura de l’aigua, i que conforma una resta patrimonial necessari de conservar per a les generacions posteriors, davant els canvis tan extraordinaris esdevinguts en el secà.

L’aljub de Lo de Reig, emplaçat a la finca El de Reig, al costat dels altres esmentats anteriorment, ens reflecteixen la importància per als nostres avantpassats que ha tingut l’emmagatzematge de l’aigua. Aquest aljub és un exponent de l’arquitectura de l’aigua típica del Camp de Salinas, que pot datar-se al segle XVIII coincidint amb la posada en explotació de la finca pel seu propietari, el senyor José Reig i Corbí, a l’inici d’aquesta centúria.

Està format per un aljub de planta rectangular (35 m. X 6 m.) Excavat en el subsòl, l’obra de maçoneria i morter de calç presenta volta de mig canó, amb tres perforacions circulars a manera de respirador.

El sistema de recollida d’aigües de pluja es realitzava des del sector oest, a través de diverses canaletes que conflueixen en el rebedor, de planta circular i 5 m. de diàmetre que, al seu torn, comunicava amb l’entrada de la cisterna.

A uns deu metres d’aquest gran aljub es localitza un altre que emmagatzemava l’aigua d’aquell a partir d’un sobreeixidor. Aquest segon dipòsit és de planta circular, amb coberta de falsa cúpula.

 

Ubicación en el mapa

Partida de la Marquesa

Està localitzada als afores de la localitat a 3.5 km. De distància. Situada al nord-est del Camp de Salinas, en una àrea del secà millorat que aprofitava per a reg les aigües de pluja procedents de les elevacions properes. El seu poblament es remunta a època romana i està testificat per l’existència de restes arqueològiques i uillae rusticae als voltants, així com pel pas per la hisenda de la Via Augusta. Igualment, de l’etapa islàmica es conserva l’anomenat “Tesorillo de la Marquesa”, conjunt de monedes àrabs dels segles X i XI, trobat en l’any 1974.

El predio va formar part de l’immens patrimoni territorial que a la comarca posseïa la casa nobiliària de Rafal. En 1695, per disposició testamentària de donya Mª Manuela Valenzuela i Vázquez Fajardo, marquesa de Rafal, aquesta finca i una altra contigua va ser donada a la companyia de Jesús establerta a Oriola, que va incrementar el nombre de colons mitjançant establiments emfitèutics a 1723.

Aquest assentament que, amb el pas del temps, va ser l’origen del mas dels Montesinos, es va convertir en un dels més dinàmics de la zona durant el set-cents. A la fi d’aquesta centúria el poblat agrícola estava format per una casa principal, quinze cases petites, ermita i altres dependències d’ús agrícola com pou, aljub, almàssera, paller i celler. Entre els seus aprofitaments tradicionals cal destacar els de cereal, vinya, olivera, Moreral i pastures.

El dia de la Mare de Déu del Roser, el municipi dels Montesinos va fins a La Marquesa en romeria, a passar el dia allà.

La Partida de la Marquesa, la compon:

  • La seva Església de finals del segle XVII.
  • Els Aljubs de la Marquesa, de mitjan el segle XVIII.

Ubicació al mapa

Església de Nostra Senyora del Pilar

L’Església parroquial, sota el patronatge de la Mare de Déu del Pilar, va ser construïda el 1886, fet que evidencia la consolidació de l’assentament humà sorgit espontàniament en els voltants de la llacuna de Torrevella, mitjançant l’apropiació d’un espai públic, ocupat des de mitjans del S .XIX. Fins 1948 es va mantenir com a ajuda de parròquia de l’ermita situada a La Marquesa, en la seva gènesi depenent de Sant Miquel de les Salines, hisenda que en 1829 va aconseguir, en la reorganització eclesiàstica realitzada pel bisbe Félix Herrero Valverde, la categoria de temple parroquial. Aquesta funció la va estar exercint una mica més d’un segle; si bé, en no prosperar el caseriu situat en l’esmentat predi de titularitat privada, la seva comesa va ser decaient en benefici del dinamisme econòmic-demogràfic que es manifesta en el poblat de Los Montesinos.

Posseeix una nau central, dos laterals de menor grandària, espai dedicat a l’altar major, cor i torre. En la imatgeria que l’embelleix destaca: imatge de la Mare de Déu del Pilar, talla de gran perfecció, rubricada per l’escultor pilarense José Sánchez Lozano; Verge de la Dolorosa, espectacular obri de l’escola Salzillo i la colpidora escultura de ple volum, el Crist de l’Agonia, d’autor anònim. Aquesta temple ha sofert modificacions en la seva estructura interna i en el seu aspecte exterior en el període que transcorre des 1996 a 1999.

 

 

Ubicació al mapa

 

Iglesia de Nuestra Señora del Pilar

Ermita de la Marquesa

Situada a un extrem de la plaça que conformava el poblat agrícola i la casa senyorial de la hisenda La Marquesa, va ser en el seu origen dependent de la parròquia de Sant Miquel de les Salines. En 1829, a conseqüència de la reorganització eclesiàstica realitzada pel bisbe Félix Herrero Valverde, va adquirir la categoria de temple parroquial, amb la missió de donar assistència religiosa als llauradors dels camps adjacents i als habitants dels Montesinos. Va ser clausurada en 1990, passant a dependre el seu territori d’feligresia a la parròquia dels Montesinos.

L’edifici presenta planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i torre-campanar rematat en capella. Posseeix dues naus, una central finalitzada en l’altar major i una altra lateral amb capelles dedicades al Sant Crist Crucificat i a la Immaculada Concepció, en el seu extrem es localitza la sagristia. La torre és de planta quadrada, amb tres campanes allotjades al 3er cos de la mateixa. Ha sofert diverses reformes entre les quals cal assenyalar les realitzades pels Jesuïtes, propietaris de la hisenda en el segle XVIII, i les dutes a terme a mitjan segle XIX, després de l’impacte sofert pel terratrèmol que va assolar la comarca en l’any 1929 .

El temple es troba sota l’advocació de la Mare de Déu del Rosari a la qual, en la 1a setmana d’octubre, els veïns de Los Montesinos organitzen romiatge i altres celebracions religioses i festives en record de la seva primitiva parròquia.

Ubicació al mapa