vies Pecuàries

L’any 1990 es va procedir a la classificació de les vies pecuàries (camins per on transitava el bestiar) existents al municipi. Des que es va fer aquesta classificació s’està intentant dur a terme la tasca de protegir-les i fer-ne un recurs turístic. Les vies pecuàries que, de moment, es coneixen són:

Vereda de Dolors, de longitud 2.800 metres; inicia el seu recorregut en aquest municipi i finalitza a l’entrada del municipi de Sant Miquel de les Salines.
Vereda de la Senda de Serrans de 1550 metres; comença a Los Montesinos, passa pel terme municipal de Rojales i finalitza en arribar a Torrevella.
Colada de Torrevella, sent la més curta, mesura 850 metres; inicia i finalitza el seu recorregut a Montesinos passant per Algorfa.
Colada dels Montesinos, d’una longitud de 4850 metres; comença a Montesinos, i el seu recorregut per aquest municipi finalitza a introduir-se en el de Rojals.

Hisenda de la finca El de Reig

Aquesta emplaçada a les rodones de la llacuna salada de Torrevella,; la hisenda va compaginar els aprofitaments naturals (pastures i barrella) amb una cada vegada major dedicació al foment de collites de cereal o olivera. Igual que altres de l’entorn de colonització agrícola cobraria auge, en la segona meitat del segle XVIII, un cop el litoral es va veure lliure de les temudes incursions del cors nord-africà.
Ubicació al mapa

Plaça Major del Sagrat Cor

Está situada al centre urbà del municipi. En ella hi ha plantada una alzina jove, en record d’una altra alzina centenària arrelada en les rodalies del nucli urbà de Los Montesinos, símbol del poble durant el procés d’Independència, per les seves característiques de robustesa i resistència; abatuda uns dies després de la Segregació. Va ser construïda aquesta plaça entre els anys 1917 i 1923.

Ubiació al mapa

Pozos, aljibe de la finca de Lo Reig, aljibe de Lo Vigo Viejo y aljibe de La Marquesa

 

A La Marquesa, Aljub amb volta de canó i cubeta de decantació. La seva existència està documentada a mitjan segle XVIII, coincidint amb l’establiment de colons; realitzats pels jesuïtes oriolans, propietaris de l’heretat, per garantir el proveïment d’aigua a aquest primer nucli de població, que va aconseguir la major entitat entre les grans hisendes del secà. L’emmagatzematge d’aigües va arribar amb si costoses tasques de preparació el terreny per aprofitar l’escorrentia natural de les aigües de pluja i canalitzar-les a través de les rambles cap al dipòsit excavat en el substrat sedimentari existent.

Presenta planta rectangular (13,50 m. X 4,30 m.) I coberta amb volta de mig canó de la qual sobresortia un coll del tipus capella, rematada per cúpula esfèrica, avui desapareguda igual que gran part de la volta. Els murs de maçoneria travada amb morter de calç es troben arrebossats de calç hidràulica, tant a l’interior com a l’exterior, presentant aquest últim restes d’estuc vermellós.

L’aigua d’avingudes es dirigia per una conducció oberta, fins a un pou decantador de planta circular, que connectava amb l’orifici d’entrada a través d’una petita canaleta.

Aljibe

L’aljub de Lo de Vigo Vell és un exponent de l’arquitectura de l’aigua tan típica en el secà del Baix Segura. Es tracta d’una construcció de morter de calç i pedra pinyol, rebocada de guix. L’edifici comprèn dues parts, una exterior rematada en capella de forma hexagonal, amb el brocal d’accés de pedra calcària grisa, procedent de la Serra d’Oriola; i una altra interior, constituïda per una cisterna rectangular coberta per volta de canó de 4 per 8 metres. Tot el conjunt es troba aïllat per un mur de 25 cm de gruix, rematat en forma roma. Amb el temps la manca d’ús ha acabat amb aquest tipus d’obra, emmarcada dins de la cultura de l’aigua, i que conforma una resta patrimonial necessari de conservar per a les generacions posteriors, davant els canvis tan extraordinaris esdevinguts en el secà.

L’aljub de Lo de Reig, emplaçat a la finca El de Reig, al costat dels altres esmentats anteriorment, ens reflecteixen la importància per als nostres avantpassats que ha tingut l’emmagatzematge de l’aigua. Aquest aljub és un exponent de l’arquitectura de l’aigua típica del Camp de Salinas, que pot datar-se al segle XVIII coincidint amb la posada en explotació de la finca pel seu propietari, el senyor José Reig i Corbí, a l’inici d’aquesta centúria.

Està format per un aljub de planta rectangular (35 m. X 6 m.) Excavat en el subsòl, l’obra de maçoneria i morter de calç presenta volta de mig canó, amb tres perforacions circulars a manera de respirador.

El sistema de recollida d’aigües de pluja es realitzava des del sector oest, a través de diverses canaletes que conflueixen en el rebedor, de planta circular i 5 m. de diàmetre que, al seu torn, comunicava amb l’entrada de la cisterna.

A uns deu metres d’aquest gran aljub es localitza un altre que emmagatzemava l’aigua d’aquell a partir d’un sobreeixidor. Aquest segon dipòsit és de planta circular, amb coberta de falsa cúpula.

 

Ubicación en el mapa

Partida de la Marquesa

Està localitzada als afores de la localitat a 3.5 km. De distància. Situada al nord-est del Camp de Salinas, en una àrea del secà millorat que aprofitava per a reg les aigües de pluja procedents de les elevacions properes. El seu poblament es remunta a època romana i està testificat per l’existència de restes arqueològiques i uillae rusticae als voltants, així com pel pas per la hisenda de la Via Augusta. Igualment, de l’etapa islàmica es conserva l’anomenat “Tesorillo de la Marquesa”, conjunt de monedes àrabs dels segles X i XI, trobat en l’any 1974.

El predio va formar part de l’immens patrimoni territorial que a la comarca posseïa la casa nobiliària de Rafal. En 1695, per disposició testamentària de donya Mª Manuela Valenzuela i Vázquez Fajardo, marquesa de Rafal, aquesta finca i una altra contigua va ser donada a la companyia de Jesús establerta a Oriola, que va incrementar el nombre de colons mitjançant establiments emfitèutics a 1723.

Aquest assentament que, amb el pas del temps, va ser l’origen del mas dels Montesinos, es va convertir en un dels més dinàmics de la zona durant el set-cents. A la fi d’aquesta centúria el poblat agrícola estava format per una casa principal, quinze cases petites, ermita i altres dependències d’ús agrícola com pou, aljub, almàssera, paller i celler. Entre els seus aprofitaments tradicionals cal destacar els de cereal, vinya, olivera, Moreral i pastures.

El dia de la Mare de Déu del Roser, el municipi dels Montesinos va fins a La Marquesa en romeria, a passar el dia allà.

La Partida de la Marquesa, la compon:

  • La seva Església de finals del segle XVII.
  • Els Aljubs de la Marquesa, de mitjan el segle XVIII.

Ubicació al mapa